L'any 1983 la Generalitat de Catalunya va regular els requisits minims d'habitabilitat que han de reunir els edificis d'habitatges mitjancant dues normes: el Decret 346/1983, de 8 de juliol, i el Decret 571/1983, de 28 de desembre. La novetat que introduien aquestes normes respecte a les que amb anterioritat regulaven la materia era que posaven l'accent en que les condicions d'habitabilitat d'un habitatge havien de regir-se per parametres constructius i edificatoris i no purament higienicistes.

De resultes de l'entrada en vigor de la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge, es van introduir modificacions en les exigencies dels decrets de minims d'habitabilitat abans esmentats, i es va requerir el compliment de la obligatorietat dels minims establerts tant en els habitatges denominats lliures com en els que es trobaven acollits a proteccio oficial. Tambe es van introduir modificacions importants pel que fa a la superficie de les sales, la zona de ventilacio i d'il·luminacio. L'ultima modificacio d'aquesta normativa que va tenir lloc pel Decret 28/1999, de 9 de febrer, tenia com a objectiu una agrupacio de les normes en un sol text i un ajust de les exigencies sobre el nombre d'ascensors.

La modificacio de la regulacio de minims que ara es preten te com a principal objectiu adaptar la tipologia dels habitatges, mitjancant formules mes flexibles que les tradicionals, a la necessitat que presenten col·lectius com els de joves que no poden satisfer les seves necessitats d'allotjament de manera adequada. A mes a mes, com a millores constructives es tornen a augmentar les superficies de ventilacio i les dels patis, als quals donen les peces principals.

L'instrument mitjancant el qual s'efectua la comprovacio del compliment d'aquests requisits es la cedula d'habitabilitat.

La cedula d'habitabilitat va ser regulada per primera vegada per la Generalitat de Catalunya l'any 1984, com la culminacio d'un proces iniciat amb l'establiment de les noves prescripcions normatives sobre minims d'habitabilitat l'any 1983. La seva importancia com a un instrument mes de la politica d'habitatge ha quedat consagrada a la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge, que li atorga el paper d'acreditar a mes a mes de l'habitabilitat, la solidesa de l'edifici.

Ara que s'inicia una nova etapa d'exigencies sobre minims d'habitabilitat i que l'Administracio ha de continuar vetllant perque els habitatges compleixin i sobretot mantinguin unes condicions d'habitabilitat dignes, es fa necessari tambe establir una nova regulacio de la cedula, amb la introduccio com a novetat la seva vigencia temporal, per tal de potenciar el manteniment dels edificis en bones condicions i l'obtencio gradual i progressiva d'aquest document per tot el parc d'habitatges. Per ultim, per tal de no disminuir les condicions d'habitabilitat dels habitatges, es preveu que en la cedula consti el nombre de persones que es recomana que poden ocupar els habitatges.

El fet de que ambdues normes tinguin una connexio essencial entre si fa aconsellable que la seva regulacio consti en un sol text normatiu.

Per tot aixo, d'acord amb el dictamen de la Comissio Juridica Assessora, a proposta del conseller de Politica Territorial i Obres Publiques i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Capitol I

Dels requisits minims d'habitabilitat

Article 1

Nivell d'habitabilitat exigible

1.1 Tots els habitatges de nova edificacio, els creats per reconversio d'antiga edificacio o els obtinguts com a consequencia d'obres de gran rehabilitacio han de tenir, com a minim, el nivell d'habitabilitat objectiva d'habitatges de nova edificacio que es el que es defineix a l'apartat 2 de l'annex 1 d'aquest Decret.

1.2 La resta d'habitatges han de complir el nivell d'habitabilitat establert per als habitatges usats, definit a l'apartat 3 de l'annex 1 d'aquest Decret.

Article 2

Dades a incloure en els projectes

2.1 Als projectes d'habitatges s'ha de fer constar, per a cada habitatge, la superficie util i el nombre de peces que conte.

2.2 Als planols del projecte se n'han d'indicar les peces, que han de complir el minim d'habitabilitat, les quals es classifiquen com a sala (S), habitacio (H), cambra higienica (B), cuina (C) i galeria (G).

Article 3

Llicencia d'obres

3.1 Amb caracter previ a l'atorgament de llicencia d'obres per a la construccio d'habitatges, l'ajuntament ha de comprovar que els habitatges projectats tinguin el nivell d'habitabilitat objectiva que estableix aquest Decret.

3.2 Els municipis que per manca de serveis tecnics ho demanin poden, eventualment, ser assistits en la realitzacio d'aquest control pel consell comarcal corresponent a la seva demarcacio, sense perjudici que puguin sol·licitar d'altres col·laboracions.

Article 4

Incompliment del nivell minim d'habitabilitat

4.1 No pot atorgar-se la cedula d'habitabilitat als habitatges que no compleixin el nivell d'habitabilitat que estableix aquest Decret.

4.2 La Direccio General d'Arquitectura i Habitatge i els ajuntaments poden inspeccionar els habitatges per comprovar les seves condicions d'habitabilitat.

Article 5

Manteniment del nivell exigible

Els habitatges nous que hagin obtingut la cedula d'habitabilitat d'acord amb el nivell que exigeix aquest Decret han de reunir sempre, com a minim, els requisits establerts per a aquest nivell per obtenir les successives cedules que se sol·licitin.

Capitol II

De la cedula d'habitabilitat

Article 6

Contingut i durada

6.1 La cedula d'habitabilitat es el document que acredita que un habitatge compleix els requisits d'habitabilitat i solidesa fixats en aquest Decret i que te aptitud per ser destinat a residencia humana.

6.2 La cedula d'habitabilitat caduca als 15 anys de la seva expedicio i s'ha de tramitar novament transcorregut aquest termini.

6.3 Tots els habitatges han de disposar de cedula de habitabilitat. Els habitatges nous, procedents de gran rehabilitacio o que hagin sofert modificacions en la superficie que alterin les condicions objectives d'habitabilitat han de disposar de cedula previament a la seva ocupacio. En la resta de suposits, han de disposar de cedula dins dels terminis que s'estableixen en l'article 12 d'aquest Decret.

6.4 La qualificacio definitiva dels habitatges promoguts sota el regim de proteccio publica substitueix la cedula d'habitabilitat en el cas de primera ocupacio.

Article 7

Ocupacio

7.1 A la cedula d'habitabilitat s'ha de fer constar el nombre de persones que, segons els parametres que s'expressen en l'apartat segon d'aquest article, es recomana que poden ocupar l'habitatge en unes condicions d'us adequades.

7.2 Els certificats d'habitabilitat han d'indicar la superficie util interior de l'habitatge, la descripcio de les peces que el componen i l'ocupacio maxima recomanada, tenint en compte els parametres seguents:

S=Superficie util minima en m2.

NPP=nombre de persones del programa.

S NPP
20 2
30 3
40 4
48 5
56 6
64 7
72 8
80 9
8+8n n

Article 8

Obligatorietat

8.1 Per llogar i vendre un habitatge amb finalitat d'ocupacio es obligatori disposar previament de la cedula d'habitabilitat.

8.2 Els promotors d'habitatges nous o procedents de gran rehabilitacio, o que hagin sofert modificacions en la superficie que alterin les condicions objectives d'habitabilitat han d'obtenir la corresponent cedula d'habitabilitat.

8.3 Les companyies subministradores dels serveis d'aigua, gas i electricitat no poden fer el subministrament definitiu als habitatges si aquests no disposen de cedula d'habitabilitat.

Article 9

Atorgament de la cedula

L'organ competent per atorgar la cedula d'habitabilitat es el/la cap del Servei Territorial d'Arquitectura i Habitatge de la demarcacio territorial en que es trobi situat l'habitatge.

Article 10

Procediment d'atorgament de la cedula

10.1 La cedula d'habitabilitat s'ha de sol·licitar mitjancant l'impres o el suport telematic aprovat.

10.2 En el cas que la sol·licitud es refereixi a habitatges nous o resultants d'una gran rehabilitacio s'ha d'acreditar que es disposa de la documentacio seguent:

Llicencia d'obres o document equivalent.

Certificat final d'obra i d'habitabilitat signat pel personal tecnic competent i visat pel col·legi professional respectiu, en el qual s'expressi que l'habitatge te el nivell d'habitabilitat objectiva exigit per poder atorgar la cedula d'habitabilitat. En el cas que aquest certificat no s'aporti, la Direccio General d'Arquitectura i Habitatge pot certificar l'habitabilitat.

Certificat de compliment del Programa de control de qualitat.

Llicencia municipal de primera ocupacio o la sol·licitud d'aquesta.

10.3 En el cas que la sol·licitud es refereixi a habitatges usats, cal presentar un certificat d'habitabilitat subscrit per personal tecnic competent i visat pel col·legi respectiu, en el qual s'expressi que l'habitatge te el nivell d'habitabilitat objectiva exigit per poder atorgar-se la cedula d'habitabilitat.

Article 11

Revisio de la cedula d'habitabilitat

11.1 La cedula d'habitabilitat d'un habitatge pot ser revisada, mitjancant el corresponent procediment de revisio d'ofici, en el cas que l'habitatge deixi de tenir el nivell d'habitabilitat objectiva que li sigui exigible. Correspon al cap o la cap del Servei Territorial d'Arquitectura i Habitatge de la demarcacio territorial en que es trobi situat l'habitatge la competencia per a resoldre l'expedient de revisio.

11.2 Els ajuntaments, en controlar el compliment pels ciutadans dels seus deures legals d'us, conservacio i rehabilitacio de tota classe de construccions, han de vetllar pel compliment de les condicions d'habitabilitat en els habitatges i han d'incoar, tramitar i resoldre els expedients que corresponguin. Quan la resolucio constati l'incompliment de les condicions d'habitabilitat, l'ajuntament ho posara en coneixement del Servei Territorial d'Arquitectura i Habitatge competent.

Article 12

Regularitzacio

Tots els habitatges construits han de disposar de cedula d'habitabilitat vigent en els terminis seguents:

Habitatges construits amb anterioritat a l'1 de gener de 1960, abans de l'1 de gener de 2007.

Habitatges construits entre l'1 de gener de 1960 i el 31 de desembre de 1970, abans de l'1 de gener de 2009.

Habitatges construits entre l'1 de gener de 1971 i el 31 de desembre de 1980, abans de l'1 de gener de 2011.

Habitatges construits entre el 1 de gener de 1981 i l'entrada en vigor d'aquest Decret, abans de l'1 de gener de 2014.

Article 13

Termini de resolucio

13.1 El termini per atorgar la cedula d'habitabilitat es de trenta dies habils des de la data de recepcio de la sol·licitud en el registre.

13.2 En el suposit que no s'hagi dictat resolucio expressa en el termini fixat en l'apartat anterior, els interessats poden entendre la cedula d'habitabilitat atorgada per silenci administratiu.

Article 14

Suspensio de la tramitacio i denegacio de la cedula

14.1 La tramitacio de la cedula d'habitabilitat se suspen per les causes previstes en la legislacio urbanistica.

14.2 La denegacio de la cedula d'habitabilitat als habitatges que no compleixin el nivell d'habitabilitat que estableix aquest Decret ha de ser motivada. La denegacio de la cedula tambe pot fonamentar-se en els acords de suspensio d'actes d'edificacio i us del sol i altres mesures de proteccio a la legalitat que adoptin els organs competents d'acord amb la legislacio urbanistica.

Article 15

Model de cedula

El document de la cedula d'habitabilitat ha d'ajustar-se al model que s'estableix a l'annex 2.

Disposicions transitories

Primera

Els requisits minims d'habitabilitat exigibles als habitatges en construccio a l'entrada en vigor d'aquest Decret o als habitatges en projecte per als quals s'hagi sol·licitat la llicencia d'obres abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret, son els que estableix el Decret 28/1999, de 9 de febrer. En aquests suposits, el procediment per a l'atorgament de la cedula es regeix pel que disposa aquest Decret.

Segona

La vigencia de les cedules d'habitabilitat dels habitatges construits atorgades a l'empara de la normativa anterior es mante fins a que s'hagi de procedir a la seva regularitzacio d'acord amb el que estableix l'article 12.

Disposicio derogatoria

A partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret, queden derogats el Decret 129/1984, sobre l'atorgament de la cedula d'habitabilitat, i el Decret 28/1999, 9 de febrer, sobre requisits minims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges, llevat, en aquest darrer, del que estableix la disposicio transitoria primera.

Disposicio final

Aquest Decret entrara en vigor al cap de dos mesos de la seva publicacio al DOGC.

Barcelona, 21 d'octubre de 2003

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Felip Puig i Godes

Conseller de Politica Territorial

i Obres Publiques

Annex 1

Requisits minims d'habitabilitat

.1 Definicions

A efectes d'aquest Decret:

1.1 Tot habitatge ha d'estar compost com a minim per una sala, una cambra higienica, un equip de cuina i ha de permetre la instal·lacio directa d'un equip de rentat de roba.

1.2 Peces principals son les sales i habitacions.

1.3 Una peca pot definir-se com a sala quan compleix:

a) Tenir una superficie util no inferior a 14 m2, en cas d'un habitatge de nova construccio i de 10 m2 en cas d'habitatge usat, sense cap estrangulament en planta inferior a 1,40 m.

b) Admetre la inscripcio d'un quadrat que mesuri en planta 2,70 m x 2,70 m en cas d'habitatge de nova construccio, i de 2,40 m x 2,40 m, en cas d'habitatge usat.

c) Disposar d'una obertura en facana a espai public o pati d'illa, directa o a traves d'una galeria, de manera que entre 0,80 m i 2,00 m d'alcaria tingui, com a minim, una superficie d'1,40 m2 en cas d'un habitatge de nova construccio.

En cas d'habitatge usat, la superficie minima de l'obertura ha de ser de 0,80 m2, i s'admet tambe la ventilacio a pati de parcel·la.

No es pot fer en cap cas a traves de la sala, l'obertura a l'exterior o la ventilacio obligatoria de cap altra peca.

d) No contenir cap aparell higienic.

e) Si te una superficie inferior a 16 m2, o 14 m2 en cas d'un habitatge usat, no contenir l'equip obligatori de cuina.

1.4 Una peca pot definir-se com a habitacio quan compleix els requisits seguents:

a) Tenir 6 m2 o mes de superficie util. En el cas d'un habitatge usat, tenir 5 m2 o mes de superficie util.

b) Admetre la inscripcio d'un quadrat que mesuri en planta 1,90 m x 1,90 m. En el cas d'un habitatge usat admetre la inscripcio d'un quadrat que mesuri en planta 1,80 m x 1,80 m.

c) Disposar d'una obertura en facana a espai public, pati d'illa o pati de parcel·la, directa o a traves d'una galeria, de manera que entre 0,80 m i 2,00 m d'alcaria tingui, com a minim, una superficie de 0,60 m2 o 0,20 m2, en el cas d'un habitatge usat.

d) No contenir cap aparell higienic que sigui un water, safareig o abocador.

e) No contenir l'equip obligatori de cuina ni de rentat de roba.

f) Es pugui independitzar.

1.5 Una peca pot definir-se com a cambra higienica quan compleix els requisits seguents:

a) Es pot independitzar.

b) Tenir ventilacio directa en facana a espai public, pati d'illa, pati de parcel·la o pati de ventilacio o be a traves d'un conducte en el qual s'activi mecanicament la ventilacio. Si el conducte es vertical, la ventilacio pot ser activada estaticament.

c) Que contingui water, dutxa o banyera.

1.6 La galeria es la peca que te un finestral que dona directament a l'aire lliure amb una superficie en alcada no inferior a la superficie en planta de la mateixa galeria.

1.7 Una obertura es una porta o finestra practicable.

1.8 La superficie d'una obertura es la del seu pas obert o de la seva superficie translucida.

1.9 Acces de l'habitatge es la porta que comunica l'habitatge amb el seu exterior. Aquest acces no pot servir d'acces obligat a qualsevol local que no sigui d'us exclusiu del mateix habitatge o comunitari.

1.10 Superficie util interior d'un habitatge o d'una peca es la superficie dels seus espais interiors que tenen una alcada no inferior a 1,50 m. La superficie util no inclou l'ocupada pels tancaments interns i perimetrals, fixos o mobils, ni les superficies de terrasses i altres elements exteriors. Tampoc no inclou l'ocupada pels elements estructurals verticals ni per les canalitzacions o conductes amb una seccio superior a 0,01 m2. Quan l'habitatge es desenvolupi en mes d'una planta, es comptabilitza com a superficie util l'ocupada per l'escala interior.

1.11 La superficie util de l'habitatge s'ha d'expressar necessariament separant la part corresponent a la superficie interior de la part que correspon a la superficie d'espais exteriors d'us privatiu. En tot cas, les superficies minimes que es regulen en la present disposicio s'han d'entendre referents a la superficie util interior.

1.12 Els aparells higienics son els que, amb la corresponent dotacio d'aigua corrent i desguas, estan destinats a la higiene i l'evacuacio del cos huma.

.2 Nivell d'habitabilitat d'habitatges de nova edificacio, els creats per reconversio d'antiga edificacio o els resultants d'una gran rehabilitacio

2.1 Tipologia.

Quan el programa funcional de l'habitatge sigui com a maxim per a dues persones, s'admet un unic espai destinat a sala-habitacio, sempre que la superficie resultant permeti la compartimentacio d'una peca de, com a minim, 8 m2 que compleixi tots el requisits d'una habitacio, sense que la sala perdi la seva condicio.

2.2 Acces.

2.2.1 Ha de disposar d'un porter electronic o sistema similar que faciliti, si s'escau, l'entrada i permeti la comunicacio interactiva des de l'acces a l'edifici amb qualsevol habitatge.

Aquest requisit no es obligatori en el cas d'habitatges unifamiliars.

2.2.2 L'acces a l'habitatge s'ha de fer a traves d'un espai public, d'un espai comu o d'un espai annex al mateix habitatge al qual es tingui acces de la mateixa manera.

2.2.3 Tot el recorregut d'acces a l'habitatge des del carrer i altres zones de l'edifici ha de tenir un sistema d'il·luminacio artificial instal·lat, de manera que quan s'hi transiti pugui quedar il·luminat.

2.2.4 Ascensors.

a) Els edificis d'habitatges plurifamiliars han de disposar d'un ascensor quan es compleixi qualsevol d'aquests suposits:

Que el recorregut d'acces que uneix la via publica amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de tres plantes o mes.

Que el recorregut d'acces que uneix la via publica amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de mes de 12 m.

Quan en una caixa d'escala d'un edifici hi hagi mes de dotze habitatges per sobre o sota de la planta d'acces.

b) Els habitatges han de disposar de dos ascensors quan es compleixin aquests suposits:

Que el recorregut d'acces que uneix la via publica amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de sis plantes o mes i que en la mateixa caixa d'escala hi hagi vint-i-quatre habitatges o mes, per sobre o per sota de la planta d'acces.

2.2.5 L'alcada lliure de pas en el recorregut d'acces a l'habitatge es com a minim de 2,10 m, i es pot admetre en les escales una alcada minima de 2,00 m, mesurada en el punt mes desfavorable de cada grao.

2.2.6 Les portes dels espais d'acces a l'habitatge han de tenir una amplada lliure minima de pas de 0,80 m i una alcada lliure de 2,00 m.

2.2.7 Els espais d'acces a l'habitatge han de tenir una amplada minima d'1 m, i permetre el pas d'un rectangle que, en posicio horitzontal, mesuri 1,90 m x 0,50 m.

2.2.8 Les escales han d'estar ventilades de manera que, si es desenvolupen a mes d'una planta, la planta baixa i l'ultima tinguin una obertura de ventilacio no inferior a 1,00 m2.

2.2.9 En el cas que l'acces disposi d'escales, aquestes han de complir les condicions seguents:

a) Que en cada tram d'escala se salvi, com a maxim un desnivell de 3,20 m.

b) Que l'altura dels graons sigui com a maxim de 0,185 m.

c) Que l'estesa dels graons sigui com a minim de 0,28 m.

2.2.10 Els graons han de tenir, com a minim, una linia de pas de 0,28 m mesurada a 0,50 m de la linia interior del passama.

2.2.11 Els punts de l'espai d'acces on hi hagi un desnivell superior a 0,60 m han de disposar de baranes o elements protectors.

2.2.12 Les escales han de tenir un element protector o barana que no sigui escalable d'una alcada minima de 0,95 m, i si la barana esta composta per brendoles, no pot haver-hi entre elles una separacio major de 0,12 m.

2.3 Construccio.

La construccio que el conforma o l'afecta ha de:

2.3.1 Ser capac de suportar amb seguretat unes sobrecarregues d'us de 200 kg/m2.

2.3.2 Estar protegida de les humitats, sempre que aquestes no siguin degudes a un mal us.

2.3.3 Ser estanca a les aigues pluvials.

2.3.4 Evitar la inundacio de l'habitatge.

2.3.5 Estar aillada termicament i acusticament segons la normativa vigent aplicable.

2.3.6 Ser accessible als serveis de bombers i complir la normativa vigent aplicable de proteccio contra incendis.

2.3.7 El sol trepitjable, tant de l'habitatge com del seu acces, ha d'estar completament pavimentat, i ser resistent al desgast per l'us normal.

2.4 Dimensions.

2.4.1 La seva superficie util ha de ser com a minim de 30 m2.

2.4.2 L'alcada lliure sobre la superficie util de cadascuna de les peces principals ha de tenir com a minim un valor mitja de 2,50 m. En el cas de cambres higieniques, cuines, distribuidors i rebedors, aquesta alcada ha de ser com a minim de 2,10 m.

2.4.3 El perimetre de la facana (P) d'un habitatge en relacio amb la superficie util (S) de l'habitatge, mesurat respectivament en m lineals i m quadrats, ha de complir la formula: P es major o igual que S/8, amb una longitud minima de 4,00 m.

El perimetre de facana d'un habitatge es la suma dels perimetres exteriors de cada una de les seves facanes que donen a un espai obert, un pati d'illa de cases o un pati de parcel·la, mesurats de la seguent manera:

a) No es tenen en compte els cossos sortints.

b) En el cas d'una facana d'un habitatge a un espai obert o a un pati d'illa de cases, el perimetre d'una facana es la linia recta que uneix els punts extrems del tros de facana que limita l'habitatge.

Per considerar un front com a facanes diferents, els perimetres d'aquestes facanes han de formar entre si un angle amb un valor situat entre 60 i 120 graus.

c) En el cas d'una facana a pati de parcel·la, el perimetre es el maxim poligon concau inscrivible en planta.

2.4.4 Els patis que es considerin per al calcul del perimetre de facana o als quals ventilin habitacions han de:

Permetre la inscripcio d'una circumferencia de diametre mes gran o igual a una sisena part de l'altura del pati, amb un minim de 3 m.

Les superficies minimes d'aquests patis han de ser:

Fins a 3 plantes: 9 m2

Fins a 4 plantes: 11 m2

Fins a 5 plantes: 12 m2

Fins a 6 plantes: 14 m2

Fins a 7 plantes: 16 m2

Mes de 7 plantes: 18 m2

2.4.5 Els patis de ventilacio de cambres higieniques i cuines han de permetre la inscripcio d'una circumferencia de diametre mes gran o igual a una setena part de la seva alcada amb un minim de 2 m.

Les superficies minimes d'aquests patis han de ser:

Fins a 3 plantes: 4 m2

Fins a 4 plantes: 5 m2

Fins a 5 plantes: 6 m2

Fins a 6 plantes: 8 m2

Fins a 7 plantes: 10 m2

Mes de 7 plantes: 12 m2

2.4.6 En el cas que la relacio entre l'alcada del pati i la linia recta horitzontal maxima que es pugui tracar en planta sigui mes gran o igual a dos, ha de tenir una presa inferior d'aire des de l'exterior.

2.4.7 En el cas que el pati estigui cobert amb una claraboia, ha de tenir una sortida d'aire en el seu coronament amb una superficie igual o mes gran que la seva superficie en planta.

2.4.8 Als patis de parcel·la o ventilacio als quals ventilin peces principals, banys o cuines, no han de ventilar aparcaments col·lectius ni locals amb activitats industrials.

2.5 Peces.

2.5.1 Han de tenir acces amb una amplada lliure minima de pas de 0,80 m a la sala i 0,70 m a la resta de peces amb una alcada lliure de 2,00 m.

2.5.2 En les peces principals, qualsevol punt de la seva obertura obligatoria a l'exterior ha de tenir la visio, dintre d'un angle de 90 graus la bisectriu del qual sigui perpendicular a la facana, d'un segment horitzontal de 3 m situat paral·lelament a la facana a una distancia de 3 m.

2.5.3 El nombre (n) maxim de peces de 6 m2 utils o mes en les quals es divideix un habitatge ha de ser igual o inferior al nombre que resulti de dividir per 10 la superficie util de l'habitatge (S) mesurada en m2, es a dir, n es menor o igual que S/10.

2.5.4 Si les peces d'un habitatge estan situades en un local discontinu, la comunicacio entre elles s'ha de fer per mitja d'un espai d'us exclusiu del mateix habitatge.

2.5.5 L'amplada minima dels espais interiors de pas ha de ser de 0,90 m i la seva alcada minima de 2,10 m. En el cas d'escales es pot admetre una alcada de 2,00 m mesurada en el punt mes desfavorable de cada grao.

2.5.6 Les sales.

2.5.6.1 Han de tenir una superficie util continua de 14 m2, que s'incrementa a partir de la segona habitacio en 2 m2 per cada habitacio.

2.5.6.2 No tenir acces directe a cap cambra higienica que contingui un water. En cas d'habitatges en que el programa funcional tingui un unic espai destinat a sala-cuina-dormitori, s'admet l'acces directe sempre que aquest sigui des de l'espai que es pot compartimentar com a habitacio.

2.5.7 Les habitacions.

La superficie minima de l'habitacio individual es de 6 m2, i la de la doble es de 8 m2.

2.5.8 La cuina.

La peca independent que contingui l'equip de cuina no ha de tenir acces directe a cap cambra higienica que contingui un water.

2.6 Equip.

2.6.1 Ha de disposar de la connexio de servei general de les diferents connexions de servei previstes per xarxa.

2.6.2 Ha de tenir una instal·lacio d'aigua corrent, freda i calenta de manera que:

2.6.2.1 Connecti amb tot l'equip que la requereixi.

2.6.2.2 Disposi d'una clau de pas general i de claus especifiques per a cada cambra higienica i cuina o dependencia on hi hagi serveis.

2.6.2.3 Si el subministrament es per captacio propia o per aforament, que tingui un diposit de reserva de 200 litres per habitatge, que s'incrementara a partir de la segona habitacio en 150 litres per habitacio.

2.6.2.4 Com a minim serveixi als lavabos, a les aigueres, a les dutxes, a les banyeres, i a l'equip de rentat de roba.

2.6.2.5 Permeti un consum seguit de 50 litres d'aigua a una temperatura de 40 graus i amb un cabal de 12 litres per minut.

2.6.3 Ha de disposar d'un sistema d'evacuacio d'aigues residuals de manera que:

2.6.3.1 Connecti amb tot l'equip que el requereixi.

2.6.3.2 Tots els desguassos tinguin un dispositiu sifonic i si en el seu entorn hi ha una xarxa publica de clavegueres, connecti amb aquesta; si no n'hi ha, les aigues brutes no s'aboquin a l'exterior si no es depuren previament.

2.6.4 Ha de disposar d'una instal·lacio electrica que:

Compleixi el Reglament electrotecnic de baixa tensio vigent i no impliqui un risc per a les persones ni pertorbacions en el normal funcionament d'altres instal·lacions.

2.6.5 Disposar d'un equip higienic de manera que:

2.6.5.1 Estigui format com a minim per un rentamans, un water i una dutxa o banyera.

2.6.5.2 Estiguin inclosos en una cambra de servei higienic el water i la dutxa o banyera.

2.6.5.3 Totes les dutxes i banyeres tinguin impermeabilitzat el seu sol i els seus paraments fins a una alcada minima de 2,10 m.

2.6.6 Tenir instal·lat un equip de cuina de manera que:

2.6.6.1 Estigui format, com a minim, per una aiguera i un aparell de coccio.

2.6.6.2 La peca on estigui inclos tingui com a minim una superficie de 5 m2 i disposi d'una ventilacio minima de 0,40 m2 a facana, a pati d'illa, a pati de parcel·la o a pati de ventilacio.

2.6.6.3 Sobre l'emplacament de l'aparell de coccio hi ha o s'admet directament la instal·lacio d'una campana que evacui els fums fins a la coberta de l'edifici a traves d'un conducte individual en el qual s'activi mecanicament l'extraccio.

2.6.7 Tenir instal·lat o admetre directament la instal·lacio d'un equip de rentat de roba de manera que:

2.6.7.1 En l'espai previst hi hagi una presa d'aigua freda i calenta, un desguas i una presa de corrent.

2.6.7.2 La peca on estigui prevista aquesta instal·lacio ha de tenir ventilacio a l'espai exterior, directa o a traves d'un conducte en el qual s'activi mecanicament la ventilacio. Si el conducte es vertical, la ventilacio pot ser activada estaticament.

2.6.7.3 Quan hagi un espai destinat especificament a estendre la roba, ha de ser a un espai exterior protegit de vistes del carrer o espai public.

2.6.8 Tenir instal·lada una xarxa de telecomunicacions de manera que l'habitatge pugui disposar com a minim d'una instal·lacio de telefonia basica i d'una de radiodifusio i televisio segons la normativa vigent aplicable.

2.7 Elements de proteccio.

Els desnivells que puguin representar un perill per a les persones han d'estar protegits per elements protectors o baranes resistents als cops, que no siguin escalables, d'una alcada minima de 0,95 m, i si la barana esta composta per brendoles, no pot haver-hi entre si una separacio major de 0,12 m.

.3 Nivell d'habitabilitat objectiva per a habitatge usat

3.1 Acces: els espais d'acces de l'edifici que el conte han de tenir un sistema electric d'il·luminacio de manera que quan s'hi transiti quedin il·luminats.

3.2 Construccio: la construccio que els conforma o l'afecta ha de:

3.2.1 Ser solida.

3.2.2 Evitar que traspui humitat.

3.2.3 Ser estanca a les aigues pluvials.

3.2.4 Evitar la inundacio de l'habitatge.

3.2.5 El sol trepitjable tant de l'habitatge com del seu acces ha d'estar completament pavimentat, no ser polsegos i no implicar perill a les persones.

3.3 Dimensions.

3.3.1 La superficie util interior minima es de 20 m2. Excepcionalment s'admeten habitatges de 15 m2 construits amb anterioritat a l'any 1983 que hagin obtingut cedula d'habitabilitat.

3.3.2 L'altura lliure sobre la superficie util de cadascuna de les peces principals, ha de tenir com a minim un valor mitja de 2,20 m. En el cas de cambres higieniques, cuines, distribuidors i rebedors aquesta alcada ha de ser com a minim de 2,10 m.

3.4 Equip.

3.4.1 Tenir una instal·lacio d'aigua freda i calenta que:

3.4.1.1 Estigui en bon estat.

3.4.1.2 Com a minim serveixi a la pica de la cuina, a un lavabo i a una dutxa o banyera.

3.4.1.3 Si el subministrament es per captacio propia o per aforament, disposi d'un diposit de reserva de 200 litres.

3.4.1.4 Permeti un consum seguit de 50 litres d'aigua a una temperatura de 40 graus i amb un cabal de 10 litres per minut.

3.4.2 Disposar d'un sistema d'evacuacio d'aigues residuals de manera que:

3.4.2.1 Estigui en bon estat.

3.4.2.2 Connecti amb tot l'equip que el requereixi.

3.4.2.3 Tots els desguassos tinguin un dispositiu sifonic.

3.4.2.4 Si en el seu entorn hi ha una xarxa publica de clavegueres, connecti amb aquest, i si no n'hi ha, les aigues brutes no s'aboquin a l'exterior si no es depuren previament.

3.4.3 Si l'habitatge esta situat en un nucli urba, o te la possibilitat d'estar connectat a una xarxa exterior de subministrament d'energia electrica amb condicions economiques similars a les d'un habitatge situat al nucli urba, ha de disposar d'una instal·lacio interior de manera que:

3.4.3.1 Tingui un punt de llum amb interruptor independent a cada peca.

3.4.3.2 Tingui un endoll per a cada aparell d'equip obligatori.

3.4.3.3 Tingui dos endolls a la sala i a la cuina, i un a les habitacions. En cas de que la sala contingui l'equip de cuina, ha de disposar com a minim de 4 endolls.

3.4.3.4 No impliqui un risc per a les persones ni pertorbacions en el normal funcionament d'altres instal·lacions.

3.4.4 Disposar d'un equip higienic de manera que:

3.4.4.1 Estigui format com a minim per un lavabo, un water i una dutxa en bon estat.

3.4.4.2 El water ha d'estar inclos en una cambra higienica.

3.4.4.3 La dutxa ha de tenir impermeabilitzat el seu sol i els seus paraments fins a una alcada d'2,10 m.

3.4.5 Tenir instal·lat un equip de cuina de manera que:

3.4.5.1 Estigui format com a minim per una pica i un aparell de coccio electric o a gas.

3.4.5.2 Estigui en una mateixa peca.

3.4.5.3 La peca on estigui inclos no disposi de cap aparell higienic excepte el safareig.

3.4.5.4 La peca on estigui inclos tingui una ventilacio a l'aire lliure directa o a traves d'un conducte en el qual s'activi mecanicament la ventilacio. Si el conducte es vertical, la ventilacio pot ser activada estaticament.

3.4.6 Tenir instal·lat o admetre directament la instal·lacio d'un equip de rentat de roba de manera que:

En l'espai previst hi hagi, com a minim, una presa d'aigua freda, un desguas i una presa de corrent.

3.5 Elements de proteccio.

Els desnivells que puguin representar un perill per a les persones han d'estar protegits per elements protectors o baranes, resistents als cops.

Annex 2

(03.289.105)