NOTA. En aquest text s'han introduit les modificacions que estableixen:
el Decret legislatiu 16/1994 i
la Llei 7/1998, de 8 de juny, que modifica l'article 39 de la present llei
art. 60 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives modifica l'art. 39 de la present llei

--------------------------------------------------------------------------------

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia, promulgo la seguent

LLEI

Totes les persones tenen constitucionalment reconegut el dret a un habitatge digne. L'exercici d'aquest dret motiva, a la majoria de les families, una de les despeses mes importants al llarg de llur vida. Per tant, les administracions publiques tenen el deure de vetllar per la qualitat dels habitatges i per les condicions en les quals s'hi accedeix, dedicant una atencio especial a les formes d'acces de les families economicament menys dotades.

En bona part, la millora generalitzada de la qualitat de la vida passa per aconseguir uns habitatges emplacats en indrets aptes per a l'us residencial i edificats amb els requisits de construccio i d'habitabilitat.

Vetllar per la consecucio d'aquestes finalitats es una clara competencia de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals.

D'altra banda, la normativa general de defensa del consumidor i de l'usuari imposa la necessaria claredat
informativa en l'arrendament i la transmissio d'habitatges.

El paper de l'Administracio publica en materia d'habitatge ha d'esser, a mes, actiu i protagonista, ates que li correspon d'impulsar el sector i de prendre les mesures escaients per tal de fer efectiu l'exercici d'aquest dret.

Correspon finalment a l'Administracio d'establir les mesures necessaries de proteccio i sancio.

Amb aquest objectiu, la Llei es refereix al proces edificador des de la seva previsio en el planejament fins a la seva incorporacio en el trafic juridic. La Llei defineix el promotor com a agent cabdal del proces de l'habitatge i reforca la necessitat de garantir una formula agil per tal que el consumidor o l'usuari de l'habitatge siguin protegits envers els vicis i els defectes de la construccio.

La Llei vetlla perque la informacio referent a l'habitatge no comporti confusio ni engany per als destinataris i posa un emfasi especial en els requisits previs dels diversos tipus de convenis translatius del domini o de l'us dels habitages, i en la documentacio a lliurar als adquirents o cessionaris.

El Llibre de l'Edifici es perfila com el document basic per a la identificacio dels edificis i el seguiment de la seva vida o desenvolupament. Un dels documents del Llibre de l'Edifici, el DET (Document d'Especificacions Tecniques) ha de donar les pautes per a l'us i la conservacio dels habitatges.

Perque l'us de l'habitatge sigui possible, ha de comptar amb unes acreditacions ja existents que la Llei aferma: per una banda, la cedula d'habitabilitat, l'abast de la qual s'amplia als requisits de construccio, i, per una altra, la llicencia de primera ocupacio o utilitzacio que dona suport al compliment de les condicions imposades a les llicencies d'obres atorgades per les corporacions locals.

Les operacions fisiques per a aconseguir l'adequacio constructiva o funcional dels habitatges constitueixen la rehabilitacio, referida tambe a llur adaptacio per a superar les barreres que n'impedeixen un us adequat per les persones amb mobilitat reduida.

La Llei configura la intervencio administrativa com un titol per a poder procedir a la rehabilitacio o
l'adaptacio, en defecte d'acord entre propietaris i usuaris, sense alterar les repercussions civils de les
inversions necessaries.

La politica d'habitatge de la Generalitat de Catalunya requereix l'establiment de tot un seguit de mesures per al foment public de l'habitatge, politica que s'haura de coordinar amb les actuacions dels ens locals en aquesta materia.

La Llei distingeix dos regims en la promocio publica d'habitatges, el que comporta la ulterior gestio publica i el de promocio per a l'alienacio, a fi d'atendre tot el ventall de ciutadans que, d'una altra manera, es veurien cada cop mes lluny de fer efectiu llur dret a un habitatge digne i adequat.

Aquests regims no alteren les determinacions de la legislacio estatal en aquest ambit, ans la complementen, i han de permetre la plena configuracio de la politica catalana en materia d'habitatge.

Finalment, la Llei tipifica els diferents suposits de vulneracio de les prescripcions legals, seguint la
sistematica de la seva propia estructura, i estableix les regles per a la qualificacio de les infraccions, per a protegir la legalitat, i per a sancionar els responsables.

La Llei, en definitiva, dissenya les bases juridiques que han de permetre d'afrontar a Catalunya, els propers anys, els canvis profunds en el mercat immobiliari. L'experiencia assolida des de les transferencies de competencies i serveis en materia d'habitatge en favor de la Generalitat de Catalunya es la millor garantia de l'execucio d'una estrategia politica en habitatge que ha de donar mes transparencia al mercat i mes contundencia al sector public per aconseguir un equilibri de seguretat juridica i eficacia administrativa, en el marc dels objectius constitucionals respecte a l'habitatge.

TITOL PRELIMINAR

Ambit d'aplicacio

Article 1
Objecte
Aquesta Llei te per objecte i finalitat de garantir a tot el territori de Catalunya el compliment del dret
constitucional a l'habitatge, i regula i fomenta les condicions de dignitat, habitabilitat i adequacio que han
de qualificar els habitatges, les mesures de proteccio per a llurs adquirents o usuaris, les mesures de foment i el regim disciplinari.

Article 2
Definicio d'habitatge
-1 Als efectes d'aquesta Llei, es habitatge tota construccio fixa destinada a esser residencia de persones
fisiques, o utilitzada com a tal, amb independencia que s'hi desenvolupin altres usos. Els elements complementaris de la construccio formen part de l'habitatge.
-2 La condicio d'habitatge ha de quedar emparada per una cedula d'habitabilitat, atorgada d'acord amb el que es prescriu en aquesta Llei.

Article 3
Promotor
-1 Als efectes d'aquesta Llei, es promotor d'habitatges la persona fisica o juridica que en decideix, en programa i n'impulsa la seva construccio o la rehabilitacio, els subministra, encara que ocasionalment, al mercat immobiliari i en transmet la titularitat dominical o els adjudica o cedeix mitjancant qualsevol titol.
-2 La promocio d'habitatges com a activitat professional pot esser realitzada per les persones naturals o juridiques que compleixin els requisits que siguin determinats per reglament per als diferents tipus de promocions i que, si s'escau, figurin inscrits per a aquesta activitat especifica, en el registre administratiu que sigui establert per reglament.
-3 Tambe es promotor el qui promou per satisfer la seva necessitat d'habitatge, individualment o associat amb altres amb la mateixa finalitat.
-4 Per tal d'iniciar l'execucio de la promocio d'un edifici d'habitatges cal:
a) Tenir drets suficients sobre el sol que facultin per a construir-hi.
b) Haver sol·licitat i obtingut de les diverses administracions publiques les llicencies i les autoritzacions que exigeixi la realitzacio d'una obra d'edificacio.
c) Haver designat els tecnics competents per a la realitzacio del projecte i la direccio de l'obra.
-5 El promotor ha de complir i fer complir les obligacions derivades dels contractes d'obres corresponents.

Article 4
Constructor
Als efectes d'aquesta Llei, es constructor d'habitatges la persona fisica o juridica degudament habilitada que executa l'edificacio o la rehabilitacio de forma integrada, coordinant els treballs que en l'edificacio realitzen els industrials que hi puguin col·laborar, d'acord amb el projecte i sota les ordres de la direccio facultativa.

Article 5
Industrials col·laboradors
Als efectes d'aquesta Llei, es industrial col·laborador d'un constructor la persona fisica o juridica, degudament habilitada, que assumeix la realitzacio d'una part especifica i detallada del proces constructiu d'acord amb el projecte i sota les ordres de la direccio facultativa de l'edificacio i sota la coordinacio del constructor.

TITOL PRIMER
Emplacament i construccio dels habitatges

Capitol 1
De l'entorn dels habitatges

Article 6
Emplacament
-1 L'emplacament dels habitatges s'ha de fer d'acord amb el que disposa aquesta Llei, amb les determinacions del planejament urbanistic i amb la normativa i les ordenances vigents sobre l'us del sol i l'edificacio, i conforme a les llicencies o autoritzacions administratives corresponents que siguin exigibles.
-2 Els habitatges no es poden situar en indrets exposats a accions devastadores, insalubres, molestes, nocives o perilloses que generin o puguin generar tant els agents naturals com les instal·lacions existents i les activitats que s'hi desenvolupin, llevat que s'adoptin les mesures correctores o protectores adequades.

Article 7
Determinacions del planejament
-1 El sol que el planejament urbanistic qualifiqui per a usos residencials ha de complir els requisits seguents:
a) Permetre la ubicacio d'habitatges el consum energetic i el manteniment dels quals no comportin despeses desproporcionades en un sistema de construccio normal en relacio amb cada zona climatica.
b) Estar protegit d'accions devastadores, insalubres, nocives, molestes o perilloses, en els termes que determina l'article 6.
-2 En la documentacio del planejament s'ha de constatar l'existencia dels focus de risc, be siguin naturals o be siguin instal·lacions o usos preexistents, i s'han d'especificar les mesures substitutories o correctores escaients i les obres d'infrastructura urbanitzadora que cal executar perque el sol qualificat per a l'us residencial assoleixi els requisits que estableix aquest article.
-3 Les disposicions transitories del nou planejament les determinacions del qual afectin zones residencials han d'assegurar el manteniment de les condicions d'habitabilitat dels habitatges existents mentre aquest us no esdevingui incompatible amb el desenvolupament i l'aplicacio de les noves determinacions.

Article 8
Mesures administratives
-1 L'Administracio competent, d'acord amb la normativa especifica aplicable en cada cas, pot ordenar, a carrec dels agents causants, les mesures adequades per a impedir o corregir els defectes nocius, molestos, insalubres o perillosos que perjudiquin els habitatges.
-2 Igualment, l'Administracio competent en cada cas ha de promoure l'execucio de les obres d'infrastructura que siguin necessaries per a millorar les condicions d'habitabilitat dels habitatges, amb la tramitacio previa dels projectes escaients.
-3 En la implantacio i la construccio d'infrastructures publiques en el territori, l'Administracio competent ha de prendre les mesures adequades, de conformitat amb la declaracio d'impacte ambiental corresponent, per tal de no disminuir el nivell d'habitabilitat dels habitatges que sigui establert per reglament.

Capitol 2
Dels requisits per a la construccio dels habitatges

Article 9
Disposicions generals
-1 La nova construccio o la rehabilitacio d'un habitatge s'han de fer en harmonia amb l'entorn urba o natural, d'acord amb les llicencies o les autoritzacions administratives atorgades i complint les normes tecniques, les administratives i totes les altres que regulen l'edificacio i l'habitabilitat.
-2 No es poden iniciar les obres de construccio si no s'han presentat previament a l'ajuntament el corresponent projecte de caracter executiu per a l'edificacio, el projecte de seguretat, si es necessari, i el programa de control de qualitat, i si no s'ha fet el nomenament de la direccio facultativa de l'obra.
-3 En la memoria del projecte d'obres de nova planta o de creacio de nous habitatges per conversio d'edificacions existents, i en la llicencia d'obres corresponent, s'han de fer constar el nombre d'habitatges i la superficie util de cadascun d'ells.
-4 El projecte constructiu de l'habitatge ha de contenir, tant en forma grafica com escrita, tota la documentacio que permeti d'interpretar-ne correctament la definicio, amb una referencia especial als aspectes tecnologics, economics, de qualitat i legals que siguin aplicadors.
-5 El projecte d'execucio final ha de recollir amb exactitud la totalitat de les obres realitzades, com tambe les diferencies respecte al projecte inicial.

Article 10
Condicions de capacitat i habilitacio
-1 Tots els agents que intervenen en la construccio d'habitatges han de complir les condicions de capacitat i habilitacio que els siguin exigibles per reglament.
-2 El projecte i la direccio de la construccio dels habitatges han d'esser fets per tecnics competents, d'acord amb la normativa especifica que sigui aplicable. En la construccio d'habitatges de nova planta o la realitzacio d'obres de rehabilitacio que comportin alteracio de la configuracio arquitectonica de l'edifici, es necessaria la redaccio d'un projecte arquitectonic.
-3 S'ha de determinar per reglament quines obres comporten l'alteracio de la configuracio arquitectonica de l'edifici.

Article 11
Qualitat de l'habitatge
En el proces de construccio dels habitatges el tecnic competent ha de vetllar perque es compleixin les exigencies de qualitat que siguin establertes per la legislacio vigent i s'han de fer els controls de qualitat referents a la recepcio i la idoneitat dels materials i a l'execucio i la seguretat de les obres, i qualsevol altre que sigui exigible amb caracter preceptiu.

Article 12
Llicencia de primera ocupacio
La llicencia de primera ocupacio o utilitzacio dels habitatges preceptuada per la legislacio urbanistica
acredita el compliment de les condicions imposades en la llicencia d'obres. L'atorgament de la llicencia de primera ocupacio es competencia municipal i per a obtenir-la es necessaria la presentacio de la documentacio tecnica relativa al manteniment i la conservacio de l'habitatge.

Article 13
Requisits de construccio i habitabilitat
-1 La cedula d'habitabilitat, o el certificat de qualificacio definitiva dels habitatges de proteccio oficial, acrediten que un habitatge compleix els requisits d'habitabilitat i solidesa que siguin fixats per reglament
i te aptitud per a esser destinat a residencia humana. Per a poder ocupar un habitatge, cal haver-ne obtingut previament la cedula d'habitabilitat.
-2 Les ocupacions d'habitatges posteriors a la primera tambe necessiten la cedula d'habitabilitat corresponent.
-3 Per reglament s'han de determinar la durada i les condicions de renovacio de la cedula d'habitabilitat.

Article 14
Garanties per a la inscripcio
-1 La descripcio de l'immoble en les escriptures publiques de declaracio d'obra nova i de divisio horitzontal s'ha d'ajustar a les dades de la llicencia.
-2 Els notaris i els registradors de la propietat han d'exigir, per a autoritzar i inscriure, respectivament,
escriptures de declaracio d'obra nova i de divisio horitzontal, que s'hi acompanyin la llicencia d'edificacio
i una certificacio emesa pel tecnic competent acreditativa de la finalitzacio de l'obra conforme al projecte
constructiu i les modificacions d'aquest degudament aprovades.
Tant la llicencia com les certificacions abans esmentades han d'esser testimoniades en les escriptures
corresponents.
-3 La declaracio de modificacio de l'obra nova ha de complir els requisits que exigeix l'apartat 2.

TITOL SEGON
La transmissio de l'habitatge

Capitol 1
De les garanties

Article 15
Garanties
-1 Els promotors, en tant que venedors d'habitatges de nova construccio o resultants d'obres de gran rehabilitacio, abans d'alienar-los, han d'atorgar una garantia suficient a favor dels adquirents que cobreixi la reparacio dels defectes de la construccio i dels danys que en derivin directament sobre l'habitatge, sens perjudici del que estableix la legislacio civil en aquesta materia.
-2 El promotor o el garant poden repetir contra constructors, tecnics responsables, fabricants, industrials
i altres agents que intervinguin en la construccio, d'acord amb les disposicions legals o les obligacions contractuals.
-3 Els tipus de garanties, els terminis, les quanties i els mitjans per a reclamar-ne l'execucio han d'esser
establerts per reglament.
-4 La garantia determinada en aquest article es mante en vigor adhuc en el cas d'extincio de la personalitat del promotor.
-5 Els notaris i els registradors de la propietat han d'exigir, per a autoritzar i inscriure, respectivament,
escriptures de transmissio d'habitatges, que siguin acompanyades de testimoni de la carta de garantia.

Capitol 2
De la publicitat, de la informacio i de l'oferta

Article 16
Principis generals
La publicitat, la informacio i l'oferta que es facin per qualsevol mitja, i la informacio que es doni en el marc
d'una activitat empresarial o professional, referides a la venda, el lloguer o qualsevol altra cessio d'habitatges a titol oneros, s'han d'ajustar als principis de veracitat i objectivitat i no poden contenir informacions que indueixin o puguin induir a confusio.

Article 17
Superficie
La superficie d'un habitatge s'ha de referir a la superficie util, d'acord amb els criteris d'amidament que
siguin establerts per les normes d'habitabilitat.

Article 18
Oferta economica
-1 Si s'expressa el preu de venda d'un habitatge, s'han d'especificar els conceptes que inclou. Si no
s'especifiquen, s'enten que no hi son inclosos les taxes, els impostos i les altres despeses que legalment siguin a carrec del comprador.
-2 Si s'inclouen en l'oferta economica pagaments ajornats, s'han d'especificar els interessos que s'acrediten i la forma d'aplicar-los, com tambe les garanties exigides per tal d'assegurar el cobrament de les quantitats ajornades.
Si no s'indica la forma d'aplicar els interessos, s'enten que han d'esser abonats unicament sobre la quantitat pendent i al seu venciment.

Article 19
Informacio en l'oferta per a la venda
-1 En l'oferta d'habitatges per a la venda s'ha de facilitar una informacio suficient sobre llurs condicions
essencials, que s'ha de referir a les caracteristiques de dimensio i disseny, el nivell de la qualitat de la
construccio, el grau d'aillament termic i acustic, la titularitat juridica, les carregues i els gravamens de
l'immoble, les condicions d'us, els serveis que hi ha a l'abast de l'habitatge, les despeses previsibles de
manteniment, les condicions economiques i de financament de l'oferta, els tributs que graven la propietat i l'altra informacio que sigui exigible.
-2 La informacio a que es refereix l'apartat 1 ha d'esser complementada, en el cas dels habitatges de nova construccio, amb la informacio relativa a les llicencies o les autoritzacions administratives, les dates de la construccio i les dades de la garantia obligatoria, si es tracta d'habitatges acabats. El futur adquirent pot sol·licitar al promotor l'exhibicio del projecte tecnic complet de caracter executiu de l'edificacio.

Article 20
Informacio en l'oferta per al lloguer
-1 En l'oferta d'habitatges en regim de lloguer cal especificar-ne les caracteristiques, els serveis i les
instal·lacions de que disposa i les condicions d'us.
-2 S'han d'especificar tambe la renda contractual, la formula de revisio, si escau, el termini de vigencia del contracte i les quantitats repercutibles pels serveis de que disposa.
-3 En tot cas, per a oferir un habitatge en regim de lloguer, s'ha de disposar de la cedula d'habitabilitat.

Capitol 3
Dels requisits previs per a la venda d'habitatges en
projecte o en construccio

Article 21
Requisits
-1 Per a formalitzar contractes de compra-venda, i per a rebre quantitats a compte d'un habitatge que estigui en projecte o en construccio, en el marc d'una activitat empresarial o professional, han de concorrer els requisits seguents:
a) Disposar de llicencia d'obres immediatament executiva.
b) Tenir el titol justificatiu de la disponibilitat dels terrenys sobre els quals s'ha projectat l'habitatge.
c) Haver estat redactat el projecte tecnic complet de caracter executiu de l'edificacio.
d) Preveure els terminis d'acabament i lliurament dels habitatges acabats.
e) Preveure el regim juridic de l'edificacio projectada, que ha d'incloure els punts seguents:
Primer. El regim juridic de proteccio a que es preten acollir l'habitatge.
Segon. Les servituds, les carregues i els gravamens que l'afecten.
Tercer. Les condicions economico-financeres de la compra-venda.
Quart. Els coeficients de participacio de l'habitatge en l'immoble, si s'escau.
Cinque. El projecte d'estatuts de la futura comunitat de propietaris o, si no ha estat elaborat, la consignacio que manca.
-2 L'adquirent pot exigir la constancia en el contracte del compliment dels requisits a que es refereix l'apartat 1.
-3 En les promeses de venda i les opcions de compra s'han de consignar els requisits pendents en relacio amb el que disposa l'apartat 2.

Article 22
Bestretes
-1 Els promotors que rebin quantitats a compte dels adquirents s'han d'ajustar a la normativa vigent sobre
percepcio de bestretes en la construccio i la venda d'habitatges.
-2 Les quantitats anticipades pels adquirents han d'esser dipositades en una entitat bancaria o caixa d'estalvis i han d'esser consignades en un compte especial, separades de qualsevol altre classe de fons del promotor, que unicament en pot disposar per a les atencions derivades de la construccio dels habitatges.
-3 Les bestretes han d'esser garantides pels promotors per qualsevol de les formes admeses en dret.

Capitol 4
Dels requisits previs per a la venda i el lloguer dels
habitatges acabats

Article 23
Alienacio d'habitatges construits
-1 Son requisits previs a la venda d'un habitatge acabat, de nova planta o obtingut per un proces de gran
rehabilitacio, en el marc d'una activitat empresarial o professional:
a) Haver estat atorgada la garantia suficient, d'acord amb l'article 15 d'aquesta Llei.
b) Disposar l'edifici de la connexio de servei general dels subministraments previstos per xarxa, d'acord amb els reglaments corresponents i adequada als requeriments dels diversos habitatges.
c) El compliment de les condicions imposades en la llicencia d'obres.
d) Haver formalitzat el Llibre de l'Edifici corresponent.
e) Disposar de les autoritzacions administratives i els documents necessaris per a l'ocupacio de l'habitatge.
f) Haver estat dividit el credit hipotecari, si s'escau, entre les diferents entitats registrals de l'immoble.
g) Disposar d'una certificacio lliurada per tecnics competents sobre la idoneitat dels materials, de les
solucions constructives emprades i de les xarxes d'instal·lacions de serveis, i tambe sobre la bondat de
l'execucio i de la data d'acabament de les obres.
-2 Aquests requisits han d'esser complerts tambe en el cas de compra-venda d'habitatges no acabats, una vegada enllestides les obres i abans de fer-ne el lliurament al cessionari.

Article 24
Lloguer d'habitatges
-1 Son requisits previs a la cessio d'un habitatge en lloguer:
a) Haver obtingut les autoritzacions preceptives per a l'ocupacio.
b) Disposar l'edifici de la connexio de servei general dels subministraments previstos per xarxa.
-2 En la celebracio dels contractes de lloguer es obligatoria l'exigencia i la prestacio d'una fianca, en
quantitat equivalent a una mensualitat de renda, en l'arrendament o el sots-arrendament total d'habitatges, i a dues mensualitats, en l'arrendament d'habitatges moblats, que ha d'esser dipositada davant la Generalitat de Catalunya, en la forma que sigui establerta per reglament.

Capitol 5
De la documentacio

Article 25
Llibre de l'Edifici
-1 El Llibre de l'Edifici es el document que, ajustat al model i amb les formalitats que siguin regulats per
reglament, ha de recollir les dades principals de la totalitat de l'edifici, sigui o no destinat a l'habitatge,
entre les quals s'han d'incloure:
a) Les dades d'identificacio i de construccio de l'edifici amb planol a escala de l'emplacament en relacio amb els carrers o els elements immediats i una fotografia de la facana principal.
b) Les dades d'identificacio del promotor, del constructor i dels tecnics que intervenen en el projecte i en la direccio de l'obra.
c) Les garanties de que gaudeix l'edifici.
d) El regim juridic de l'edifici, que ha de concretar:
Primer. El regim juridic de proteccio al qual, si s'escau, es acollida l'edificacio.
Segon. Les carregues reals existents en el moment de la venda.
Tercer. En cas de propietat horitzontal, els estatuts de la comunitat, si n'hi ha, o la consignacio que manquen.
e) El document de les especificacions tecniques de l'edifici (DET), signat per un tecnic competent, que ha d'incloure com a minim els punts seguents:
Primer. Els planols a escala de les plantes, els alcats i les seccions de l'edifici, que s'han de correspondre amb els del projecte d'execucio final.
Segon. L'esquema detallat de les xarxes d'instal·lacions i dels sistemes de seguretat existents, tant els corresponents a cada habitatge com els comunitaris.
Tercer. La descripcio dels principals materials i solucions emprats en la construccio.
Quart. Les instruccions d'us i manteniment de les diverses parts de l'edificacio.
-2 El promotor ha de lliurar el Llibre de l'Edifici a l'adquirent i, si s'escau, a la comunitat de propietaris
que es constitueixi.
-3 El propietari o els propietaris han de consignar en el Llibre de l'Edifici les tasques de manteniment que es portin a terme en l'edifici, les incidencies que s'hi produeixin i les reformes o les rehabilitacions que s'hi realitzin.

Article 26
Alienacio de nous edificis
L'adquirent d'un habitatge de nova construccio o obtingut per un proces de gran rehabilitacio te dret que li
sigui lliurada en el moment de la signatura del contracte de compra-venda, o en tot cas previament al lliurament de l'habitatge, la documentacio seguent:
a) La cedula d'habitabilitat o la cedula de qualificacio definitiva, per al cas d'habitatges de proteccio oficial.
b) Els estatuts i les normes de la comunitat de propietaris, si n'hi ha, en cas que la propietat estigui
dividida horitzontalment, i un extracte dels comptes corresponents a l'habitatge que acrediti que es troba al corrent de pagament de les despeses comunitaries.
c) Un planol en planta, a escala 1/50, de l'habitatge, amb el tracat de les xarxes electrica, d'aigua, de
climatitzacio, de comunicacions i d'altres serveis, en cas d'haver-n'hi, i dels serveis de seguretat de que disposi l'edifici.
d) La descripcio dels materials emprats en la construccio, especialment d'aquells als quals l'usuari no te un acces directe, amb una referencia clara als aillaments termics i acustics.
e) La llista detallada dels tecnics, els constructors i els industrials que han intervingut en el projecte, la
direccio i l'execucio de l'edificacio.
f) Les garanties de l'habitatge i dels seus elements, amb especificacio del garant, el titular de la garantia, els drets del titular i el termini de durada.
g) La documentacio relativa a la hipoteca, si n'hi ha de constituida.
h) La llista de les companyies subministradores de serveis de l'habitatge, amb indicacio de llur domicili, als efectes de la contractacio, i els butlletins corresponents per a dur-la a terme.

Article 27
Transmissions ulteriors
-1 Si es tracta de segones o ulteriors transmissions d'habitatges, l'adquirent te dret que se li lliuri la
documentacio indicada en les lletres a, b, c -excepte pel que fa al tracat de les xarxes i dels serveis de
seguretat-, f, g i h de l'article 26.
-2 Les persones fisiques o juridiques que en el marc de llur activitat empresarial intervenen en les transmissions d'habitatges han de vetllar perque es posi a disposicio de l'adquirent la documentacio a que es refereix l'apartat 1, i, a aquest fi, han d'assabentar les parts d'aquesta prescripcio legal.

Article 28
Cessio d'us
En formalitzar-se el contracte de cessio d'us d'un habitatge, el propietari ha de facilitar al cessionari els
documents i les dades seguents:
a) Els que siguin exigibles administrativament perque pugui esser ocupat l'habitatge.
b) El reglament de la comunitat, si n'hi ha, en cas que la propietat de l'edifici estigui dividida horitzontalment.
c) La llista dels elements de l'edificacio el manteniment dels quals es a carrec del cessionari, si s'escau.
d) La descripcio de l'habitatge, amb indicacio de la superficie util.
e) Instruccions sobre l'us i la conservacio de les instal·lacions que exigeixin algun tipus d'actuacio o de
coneixement especial, i sobre l'evacuacio de l'immoble en cas d'emergencia.
f) Duracio del contracte, amb identificacio del regim de pre-avis de l'extincio.
g) El preu total de la renda de l'habitatge, amb desglossament i detall dels serveis accessoris i de la
forma de pagament de cadascun d'ells, identificant la periodicitat de la liquidacio.
h) Indicacio de les adreces completes de l'administrador, com tambe les de l'administrador de la comunitat de propietaris, si s'escau.

Article 29
Disposicio comuna
En tots els contractes d'alienacio establerts als articles anteriors, l'eleccio de notari per a l'atorgament
de l'escriptura publica corresponent s'ha de pactar de comu acord entre l'adquirent de l'habitatge i el venedor. El notari que autoritzi l'atorgament ha de donar fe d'aquest acord.

TITOL TERCER
L'us, la conservacio i la rehabilitacio i adaptacio de l'habitatge

Capitol 1
De l'us i de la conservacio de l'habitatge

Article 30
Conservacio i us
-1 Els propietaris i els usuaris dels habitatges estan obligats a utilitzar-los i conservar-los d'acord amb llur destinacio. En tot cas, s'ha de garantir el manteniment del nivell d'habitabilitat, sense incidir negativament en el dels habitatges del seu entorn, i amb respecte de les instruccions contingudes en el Document d'Especificacions Tecniques de l'edifici, si aquest es preceptiu.
-2 Els propietaris han de vetllar per la conservacio de les condicions de seguretat de llurs habitatges.
-3 El propietari de l'habitatge ha d'assegurar-lo, com a minim, dels riscs que derivin de causes fortuites, de forca major i de danys contra tercers.
-4 L'Administracio ha de vetllar, en la forma que sigui establerta per reglament, pel compliment d'aquests deures.
L'incompliment dona lloc a les ordres d'execucio necessaries per a la correccio de les deficiencies
existents, amb aplicacio de les mesures coercitives i d'execucio subsidiaria establertes per la Llei.

Capitol 2
De la rehabilitacio de l'habitatge

Article 31
Rehabilitacio
-1 S'enten per rehabilitacio d'habitatges totes les actuacions dirigides a aconseguir l'adequacio o la millora constructiva funcional o d'habitabilitat de les edificacions destinades amb caracter predominant a us residencial.
-2 Les obres de rehabilitacio poden abastar tant els elements comuns dels edificis com els elements privatius dels habitatges.
-3 La promocio d'obres de gran rehabilitacio, entenent per tals les que nomes excloguin l'enderrocament de les facanes o constitueixin una actuacio global en tot l'edifici per a destinar a la promocio en venda o lloguer els habitatges resultants, s'equipara a la promocio d'obres de nova constitucio als efectes de l'aplicacio dels preceptes del Titol Segon d'aquesta Llei.
-4 Les obres de rehabilitacio han de preservar els valors dels edificis o els immobles que hagin estat declarats bens d'interes cultural o hagin estat inclosos en els catalegs municipals d'edificis de valor historico-artistic.

Article 32
Obres de rehabilitacio
Els propietaris i els usuaris dels habitatges poden convenir lliurement la realitzacio d'obres de rehabilitacio, dins la normativa vigent, com tambe la repercussio del cost de les obres.

Article 33
Autoritzacio d'obres de rehabilitacio
-1 En defecte d'acord entre propietari i usuari que gaudeixi d'un titol justificatiu de l'ocupacio,
l'Administracio pot autoritzar l'execucio, amb els efectes que determina la legislacio civil aplicable segons qui les hagi sufragades com a peticionari autoritzat, de les obres de rehabilitacio necessaries per tal d'assolir les condicions minimes d'habitabilitat que siguin determinades per reglament.
-2 Per a instar el procediment a que es refereix l'apartat 1, el propietari o l'usuari han de justificar, mitjancant certificacio expedida per un tecnic competent, que les obres que s'han de fer s'ajusten a les finalitats d'habitabilitat a que es refereix aquest article i el cost estimat i els terminis d'execucio de les obres. Es preceptiva, en tot cas, l'audiencia als altres interessats.
-3 Les autoritzacions han d'esser acordades per l'Administracio, en la forma que es determini per
reglament.
-4 L'atorgament de les autoritzacions administratives de rehabilitacio no dispensa de l'obtencio de les llicencies preceptives en cada cas.

Article 34
Ordres d'execucio
S'enten que el que disposa l'article 33 es sense perjudici del regim d'ordres d'execucio establert per la
legislacio urbanistica, per les ordenances municipals i per l'altra normativa que sigui aplicable.

Capitol 3
De l'adaptacio especial de l'habitatge

Article 35
Realitzacio d'obres d'adaptacio
Els propietaris i els usuaris poden dur a terme les obres de transformacio necessaries perque els interiors dels habitatges o els elements i els serveis comuns de l'edifici siguin utilitzables per les persones amb mobilitat reduida que hi hagin de viure, sempre que disposin, si s'escau, d'autoritzacio de la comunitat o del propietari, respectivament, sens perjudici de les autoritzacions administratives que siguin preceptives.

Article 36
Autoritzacio administrativa
-1 En el suposit que la comunitat o el propietari deneguin l'autoritzacio a que es refereix l'article 35 aquesta pot esser sol·licitada a l'administracio que es determini per reglament, complimentant els requisits seguents:
a) Acreditar la situacio de mobilitat reduida i acreditar que l'habitatge no es practicable o accessible per a qui hi resideix o hi ha de residir habitualment i permanent.
b) Presentar una descripcio detallada de les obres que cal fer, acreditativa que no son d'entitat desproporcionada a la causa.
-2 Per a l'atorgament o la denegacio de l'autoritzacio administrativa sol·licitada, cal tenir en compte la
normativa vigent sobre supressio de barreres arquitectoniques i de foment de l'accessibilitat de
l'edificacio i tambe la proporcionalitat entre les obres i la causa que les motiva.

TITOL QUART
Foment public de l'habitatge

Capitol 1
Principis generals

Article 37
Mesures de foment
-1 La Generalitat, els ens locals i les altres entitats publiques competents han d'establir mesures de foment per facilitar als ciutadans l'exercici del dret constitucional a gaudir d'un habitatge digne i adequat i, en particular:
a) Facilitar l'acces a l'habitatge de les persones o els grups en situacio d'especifica dificultat.
b) Millorar la qualitat dels habitatges i de llur entorn.
c) Adequar el cost dels habitatges a la capacitat de renda de les unitats familiars.
-2 Son mesures de foment per a la consecucio de les finalitats enunciades en l'apartat 1:
a) La promocio publica de sol urbanitzat per a usos residencials.
b) La promocio publica d'habitatges.
c) L'atorgament de beneficis i ajuts economics per a la urbanitzacio, la construccio, l'adquisicio i l'us, la
rehabilitacio i les adaptacions especials d'habitatges.

Article 38
Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya
El Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya es l'organisme de caracter consultiu i assessor de la
Generalitat de Catalunya en materia d'habitatge, adscrit al Departament de Politica Territorial i Obres Publiques, al qual correspon:
a) Informar sobre el plans d'habitatge elaborats per la Direccio General d'Arquitectura i Habitatge.
b) Fer propostes i suggeriments sobre qualsevol assumpte en materia d'habitatge.
c) Elaborar els informes i els dictamens que li sol·liciti el Conseller de Politica Territorial i Obres Publiques.
d) Qualsevol altra funcio que li sigui atribuida per la legislacio vigent en materia d'habitatge.

Article 39. Composicio

1. La composicio del Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya ha d'esser determinada pel Govern.

"2. En el Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya hi ha d'haver representants, a mes de l'Administracio de la Generalitat i de l'Administracio local, els consumidors i usuaris, els joves, els agents socials de caracter sindical, les entitats veinals, els col·lectius professionals i empresarials vinculats amb el sector de la construccio i de la promocio d'habitatges i els que intervenen en el trafic immobiliari, i les entitats integrades per propietaris de finques urbanes subjectes a la tutela administrativa de la Generalitat.

"3. El president del Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya es el conseller o consellera de Politica Territorial i Obres Publiques

Article 40
Periodicitat de les reunions
El Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya es reuneix ordinariament com a minim dos cops l'any, i amb caracter extraordinari quan ho determini el seu President per decisio propia o a peticio d'un terc dels membres del Consell.

Capitol 2
De la promocio publica de sol

Article 41
Objecte
-1 La promocio publica de sol residencial te per objecte l'adquisicio i la preparacio del sol per a la ulterior
promocio publica d'habitatges o be per a oferir-lo al mercat immobiliari com a base per a la construccio
d'habitatges per promotors privats, amb repercussions no especulatives per a llurs ulteriors adquirents, d'acord amb les determinacions que siguin establertes per reglament per tal de garantir l'equilibri dels preus del mercat de l'habitatge i de fomentar l'acces a l'habitatge sobretot de les unitats familiars amb rendes mitjanes i baixes.
-2 El sol tambe pot esser transmes a d'altres entitats publiques competents, a titol oneros o gratuit, en funcio de les finalitats que hom pretengui assolir.

Article 42
Promocio de sol de la Generalitat
La promocio publica de sol residencial per part de la Generalitat de Catalunya es fa per mitja de l'Institut
Catala del Sol, be directament, be mitjancant els convenis o les formules associatives previstes a la Llei de creacio, comptant amb la col·laboracio de l'ajuntament corresponent.

Capitol 3
De la promocio publica d'habitatges

Article 43
Objecte
La promocio publica d'habitatges es la promocio que porten a terme sense anim de lucre la Generalitat de Catalunya, els ens locals i les altres entitats publiques competents, amb qualsevol dels objectius seguents:
a) Permetre l'acces a un habitatge a aquells sectors de la poblacio que tinguin una dificultat especial per a accedir al mercat immobiliari o a grups de poblacio de caracteristiques o circumstancies especifiques.
b) Facilitar les actuacions de tipus urbanistic o d'obres publiques.
c) Contribuir a diversificar l'oferta d'habitatges i a pal·liar-ne els seus deficits.
d) Trencar situacions especulatives en conjuntures de gran demanda d'habitatges i manca d'oferta.

Article 44
Modalitats
La promocio publica d'habitatges pot esser duta a terme mitjancant:
a) La construccio directa o l'adquisicio d'habitatges de nova construccio.
b) L'adquisicio d'habitatges usats.
c) La rehabilitacio d'habitatges.

Article 45
Programes de promocio d'habitatge
-1 La Comissio de Programacio, que ha d'esser regulada per reglament i ha d'esser integrada per representants de la Generalitat i dels ens locals, ha d'elaborar una planificacio quadriennal i ha de fixar la programacio anual d'habitatges de promocio publica, tenint en compte les propostes efectuades pels ens publics territorials, els resultats de l'aplicacio del programa anual i les finalitats enunciades a l'article 43.
-2 Els programes que siguin aprovats per la Comissio de Programacio per a la promocio publica d'habitatges porten implicita la declaracio d'utilitat publica i la necessitat d'ocupacio als efectes que determina la Llei d'Expropiacio Forcosa.
-3 En la programacio anual de construccio i adjudicacio d'habitatges de promocio publica s'ha de reservar un percentatge del volum total per a destinar-lo a satisfer la demanda de les persones amb mobilitat reduida, d'acord amb la normativa reguladora especifica.
-4 La Comissio de Programacio ha de determinar les diferents modalitats de financament que s'han d'aplicar a cadascuna de les modalitats que estableix l'article 44.
-5 La Comissio de Programacio ha d'elaborar les propostes d'atorgament dels beneficis i els ajuts previstos en aquesta Llei per als adjudicataris dels habitatges de promocio publica.

Article 46
Promocio d'habitatge per la Generalitat
La promocio publica de la Generalitat es pot efectuar:
a) Per mitja de l'Institut Catala del Sol i de les empreses publiques de la Generalitat que tinguin
competencies en materia d'habitatge.
b) Establint convenis amb ens publics territorials, directament o per mitja dels seus organs de gestio, per a la construccio, la rehabilitacio o l'adquisicio d'habitatges.
c) Establint convenis amb cooperatives i altres entitats que promoguin projectes que s'adaptin a les finalitats de la programacio.

Article 47
Modalitats de cessio
-1 Els habitatges de promocio publica de la Generalitat es poden subjectar a qualsevol dels regims juridics seguents:
a) Alienacio.
b) Cessio en regim de lloguer.
c) Altres formes de cessio d'us dels habitatges que siguin establertes excepcionalment.
-2 Aquests habitatges han d'esser destinats a domicili habitual i permanent de llurs adjudicataris.
-3 L'adjudicacio en regim de lloguer es la modalitat preferent per a les families que no puguin acreditar
ingressos suficients per a adquirir un habitatge en regim de propietat.
-4 Els contractes de lloguer tenen caracter temporal. Les condicions del contracte i els requisits de la novacio o la renovacio d'aquest han d'esser fixats per mitja del desplegament normatiu.
-5 Els beneficis i els ajuts economics en aquestes modalitats son sempre personalitzats.

Article 48
Adjudicacio d'habitatges
S'han de fixar per reglament els criteris objectius i el procediment per a l'adjudicacio dels habitatges de
promocio publica d'acord amb la finalitat de la promocio.

Capitol 4
Dels beneficis i dels ajuts economics a l'habitatge

Article 49
Modalitats
-1 El Govern de la Generalitat i altres ens publics territorials, en el marc de llurs competencies, per tal de
fer compatibles llurs actuacions, poden atorgar coordinadament beneficis i ajuts economics per a la
consecucio de les finalitats previstes en aquesta Llei.
-2 Els beneficis i els ajuts economics poden consistir en:
a) Prestecs amb interessos reduits.
b) Bestretes sense interes.
c) Subvencions o primes a fons perdut.
d) Exempcions i bonificacions tributaries.
e) Altres ajuts.

Capitol 5
Dels drets de l'Administracio en la transmissio d'habitatges de proteccio oficial

Article 50
Dels drets d'opcio de compra, tempteig i retracte
-1 L'Administracio de la Generalitat pot fer us del dret d'opcio de compra en les primeres transmissions, i dels drets de tempteig i retracte en les segones i successives transmissions, dels habitatges de proteccio oficial de promocio privada i de llurs annexos, en la forma i en els suposits que siguin determinats per reglament.
-2 Si es tracta d'habitatges de proteccio oficial de promocio publica, l'ens public promotor pot fer us dels
drets de tempteig i retracte.

Article 51
Procediment per l'exercici del dret d'opcio de compra
Els promotors d'habitatges de proteccio oficial de promocio privada, en sol·licitar la qualificacio
provisional, han de presentar l'oferta economica, a fi que, en el termini d'un mes a comptar de la concessio de la qualificacio provisional, la Generalitat de Catalunya pugui exercir el dret d'opcio de compra. Si un cop transcorregut aquest termini l'opcio de compra no ha estat exercida, el promotor pot iniciar lliurement la promocio de venda.

Article 52
Procediment per a l'exercici del dret de tempteig
-1 Els propietaris d'habitatges de proteccio oficial han de comunicar a l'Administracio de la Generalitat, o, si s'escau, a l'ens public promotor, la decisio d'alienar-los, i han d'indicar el preu, la forma de pagament i les altres condicions de la transmissio, i tambe les dades de l'interessat en l'adquisicio, a l'efecte del possible exercici del dret de tempteig durant un termini de trenta dies naturals a partir de l'endema del dia en que s'hagi produit la notificacio. Si un cop transcorregut aquest termini no ha estat exercit el tempteig, caduca aquest dret i es pot dur a terme la transmissio projectada, llevat que sigui enervada per manca d'algun dels requisits exigits.
Els notaris han de testimoniar en les escriptures que autoritzin la notificacio damunt dita.
-2 Els efectes de la notificacio a que es refereix l'apartat 1 caduquen al cap de quatre mesos des que aquesta s'hagi produit.

Article 53
Procediment per a l'exercici del dret de retracte En el cas que el transmitent no hagi notificat la
transmissio, que la notificacio hagi estat incompleta o defectuosa o que la transmissio s'hagi produit abans que hagi caducat el dret de tempteig, l'Administracio de la Generalitat, o, si s'escau, l'ens public promotor, pot exercir el dret de retracte en el termini de trenta dies naturals, a comptar de l'endema del dia de la notificacio de la transmissio, que l'adquirent ha de fer en tot cas, amb indicacio de les condicions en que s'ha efectuat, mitjancant lliurament de copia de l'escriptura o el document en que aquella va esser formalitzada.

Article 54
Garanties de procediment
Les transmissions d'habitatges de proteccio oficial no poden esser inscrites en el Registre de la Propietat si no s'acredita que han estat efectuades les notificacions que estableixen els articles anteriors.

Article 55
Preu de venda
En el cas que el preu de la compra-venda sigui superior al maxim establert per la legislacio d'habitatges de proteccio oficial, l'exercici dels drets de tempteig i retracte sobre els habitatges es fa pel preu maxim
legalment aplicable.

TITOL CINQUE
Regim disciplinari

Capitol 1
De les infraccions

Article 56
Tipificacio
-1 Son infraccions en materia d'habitatge totes les conductes tipificades com a tals en aquesta Llei, sens
perjudici que en les disposicions reglamentaries de desenvolupament es puguin introduir especificacions o graduacions per tal de contribuir a una major identificacio de les conductes, dins dels limits establerts per la legislacio vigent.
-2 Les infraccions en materia d'habitatge poden esser molt greus, greus o lleus.

Article 57
Infraccions molt greus
Son infraccions molt greus les seguents:
-1 En materia de l'emplacament i de l'entorn dels habitatges, l'incompliment de les resolucions per a la
supressio o la correccio dels focus de produccio d'efectes nocius, molestos, insalubres i perillosos que perjudiquin el nivell d'habitabilitat dels habitatges.
-2 En materia de construccio d'habitatges:
a) La vulneracio de les normes d'habitabilitat.
b) La vulneracio de les normes tecniques sobre construccio i edificacio, instal·lacions, materials, productes, aillaments i proteccio contra incendis i de les altres normes tecniques de compliment obligatori.
c) L'omissio dels controls de qualitat preceptius.
-3 En materia de garanties, l'incompliment de l'obligacio de constituir les garanties que estableix l'article 15.
-4 En materia de foment public de l'habitatge:
a) Falsejar les dades exigides per a accedir a un habitatge de promocio publica o be per a obtenir els
beneficis i els ajuts establerts.
b) No destinar els habitatges de promocio publica a domicili habitual i permanent de l'adjudicatari o
destinar-los a altres usos sense disposar d'autoritzacio.
c) Destinar els prestecs, les subvencions i els altres ajuts a finalitats diferents de les que n'han motivat
l'atorgament.
d) Donar una destinacio inadequada del sol urbanitzat facilitat per l'Administracio publica.

Article 58
Infraccions greus
Son infraccions greus les seguents:
-1 En materia de l'emplacament i l'entorn dels habitatges, l'incompliment de les resolucions sobre realitzacio d'obres d'infraestructura per a assolir o millorar les condicions d'habitabilitat.
-2 En materia de construccio d'habitatges, l'incompliment dels requisits previs per a poder iniciar les obres de construccio.
-3 En materia de publicitat per a la venda o el lloguer d'habitatges, la vulneracio dels principis de veracitat i d'objectivitat i la induccio a la confusio.
-4 En materia de requisits per a la compra-venda i el lloguer:
a) El lloguer d'habitatges que no compleixen les condicions objectives d'habitabilitat.
b) La manca de qualsevol dels documents exigibles per a formalitzar la venda o el lloguer d'habitatges.
c) L'incompliment dels requisits necessaris per a rebre quantitats a compte.
d) L'incompliment dels requisits previs exigibles per a procedir a la venda o el lloguer d'un habitatge en
projecte, construccio o acabat.
-5 En materia d'habitabilitat i d'us d'habitatges:
a) L'execucio d'obres o la realitzacio d'activitats que provoquin la perdua del nivell d'habitabilitat de
l'habitatge o dels habitatges confinants.
b) La manca del diposit i la constitucio de la fianca corresponent.
c) El subministrament dels serveis d'aigua, gas i electricitat a habitatges que no tinguin la preceptiva
cedula d'habitabilitat.
-6 En materia de promocio publica d'habitatges:
a) La transmissio d'habitatges de promocio publica a tercers sense complir els requisits exigits.
b) El fet de no desocupar els habitatges de promocio publica quan correspongui.
c) L'incompliment de les obligacions de gestio, conservacio i manteniment dels habitatges de promocio
publica.
d) La manca de contractacio de les assegurances obligatories.
e) La realitzacio d'obres sense l'autoritzacio previa de l'organisme qualificador.
-7 L'incompliment de les ordres d'execucio adoptades per l'Administracio competent.
-8 L'obstruccio o la negativa a subministrar dades o a facilitar les funcions d'informacio, vigilancia o
inspeccio.

Article 59
Infraccions lleus
Son infraccions lleus les seguents:
-1 En materia de requisits per a la compra-venda i el lloguer, la manca de lliurament als adquirents o als
llogaters de la documentacio corresponent.
-2 En materia de possessio i us de l'habitatge, l'incompliment de l'obligacio de formalitzar dades
obligatories en el Llibre de l'Edifici.
-3 L'incompliment de l'obligacio de fer constar el numero de cedula d'habitabilitat en els contractes de compra-venda i d'arrendament dels habitatges i en els de subministrament dels serveis d'aigua, gas i electricitat.

Article 60
Regim de defensa del consumidor
L'incompliment del que disposen els Capitols I, II, III, i IV del Titol Segon d'aquesta Llei per empresaris o
professionals constitueix una infraccio administrativa de la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris regulada per la Llei 1/1990, del 8 de gener.

Article 61
Qualificacio d'infraccions
-1 L'Administracio ha de qualificar les infraccions administratives en un expedient administratiu instruit a
aquest efecte, de conformitat amb el que estableixen les normes de procediment.
-2 Son circumstancies que poden agreujar o atenuar la responsabilitat dels infractors:
a) La transcendencia de la infraccio quant a la seguretat dels habitatges, la salut dels usuaris o la magnitud del risc creat per a la seguretat i la salubritat dels habitatges.
b) Els beneficis economics obtinguts com a consequencia de la infraccio.
c) La repercussio social dels fets.
d) El grau d'intencionalitat de l'infractor.
e) Els perjudicis ocasionats a l'Administracio o als usuaris.
f) La reincidencia en la infraccio.
g) La generalitzacio de la infraccio.

Capitol 2
De les mesures administratives de proteccio i sancio

Article 62
Principis generals
-1 Les infraccions tipificades per aquesta Llei poden donar lloc a l'adopcio de totes les mesures seguents o d'algunes d'elles:
a) La imposicio de sancions als responsables, sens perjudici de les responsabilitats d'ordre penal o civil en que hagin pogut incorrer.
b) El rescabalament dels danys i els perjudicis ocasionats.
c) Les que siguin necessaries per a restablir la situacio de salubritat, seguretat i higiene de l'habitatge i
acordar-ne l'execucio subsidiaria en cas d'incompliment.

Article 63
Instruccio de causa penal
-1 La instruccio de causa penal davant els tribunals de justicia suspen la tramitacio de l'expedient administratiu que s'hagi incoat pels mateixos fets quant a la sancio i, si s'escau, suspen l'eficacia dels actes administratius d'imposicio d'aquesta.
-2 Aixi mateix, si de la instruccio d'un expedient sancionador es dedueixen indicis de l'existencia d'un
delicte o d'una falta, l'organ que instrueix l'expedient ho ha de posar en coneixement dels tribunals de justicia, a l'efecte d'exigir a l'infractor les responsabilitats penals en que hagi pogut incorrer.

Article 64
Mesures cautelars
-1 L'autoritat o l'organ competent de la Generalitat o de l'ens local pot acordar, un cop fet el requeriment previ al promotor, la suspensio de les obres d'edificacio que es realitzin incomplint la normativa sobre materials de la construccio i sobre instal·lacions que sigui de compliment obligatori o que impliquin la utilitzacio de materials i productes que infringeixin disposicions sobre la salut i la seguretat dels usuaris. Aixi mateix, pot acordar la retirada dels materials o la maquinaria utilitzats, amb les despeses de transport i custodia a carrec de l'infractor, i qualsevol altra mesura cautelar que estimi adequada per a
assegurar l'efectivitat de la suspensio.
-2 La suspensio d'obres comporta la interrupcio parcial o total de les obres i es acordada si, una vegada
transcorregut, si s'escau, el termini atorgat en el requeriment al promotor perque compleixi la normativa sobre materials i instal·lacions, aquest no ho ha fet.
-3 La situacio de suspensio es alcada quan es garanteix, en la forma que sigui establerta per reglament, el compliment de la normativa que va motivar la suspensio.

Article 65
Graduacio de les multes
-1 Les infraccions a que es refereix aquesta Llei donen lloc a la imposicio de les multes seguents:
a) Per a les infraccions lleus, de fins a 1.000.000 de pessetes.
b) Per a les infraccions greus, de fins a 15.000.000 de pessetes.
c) Per a les infraccions molt greus, de fins a 100.000.000 de pessetes.
-2 Si el benefici que resulta de la comissio d'una infraccio es superior a l'import de la multa que li
correspon, aquesta pot esser incrementada de la quantia equivalent al benefici obtingut.
-3 Les quanties fixades per l'apartat 1 poden esser revisades i actualitzades pel Govern de la Generalitat.

Article 66
Expropiacio, desnonament i perdua del dret d'us
La comissio d'infraccions molt greus i greus en materia de foment public de l'habitatge pot donar lloc,
independentment de les sancions imposades, a l'expropiacio, el desnonament o la perdua del dret d'us, que han d'esser executats en els termes determinats per la legislacio vigent.

Article 67
Revocacio de la cedula d'habitabilitat
La comissio d'infraccions molt greus i greus en materia d'habitabilitat pot donar lloc, independentment de les sancions imposades, a la revocacio de la cedula d'habitabilitat, si la infraccio ha motivat la perdua de
les condicions minimes d'habitabilitat que siguin establertes per reglament.

Article 68
Mesures complementaries
-1 L'organ sancionador, independentment de les sancions imposades, pot proposar a l'autoritat corresponent, en el cas d'infraccions molt greus, la suspensio o la cancel·lacio total o parcial dels beneficis i els ajuts economics de que gaudeixi l'infractor.
-2 L'Administracio de la Generalitat pot acordar com a mesura accessoria la inhabilitacio de l'infractor durant el termini maxim d'un any, per a les infraccions greus, i de tres anys, per a les infraccions molt greus, per participar en promocions publiques d'habitatges o en les actuacions d'edificacio o rehabilitacio que siguin efectuades amb ajuts o participacio de fons publics. Per acordar aquesta mesura, s'ha de donar previament audiencia al col·legi professional o l'organisme representatiu corresponent.

Article 69
Publicitat de les mesures administratives
-1 Les mesures administratives que siguin adoptades de conformitat amb el que estableix aquest Capitol poden esser objecte d'anotacio en el Llibre de l'Edifici.
-2 Aixi mateix, les resolucions administratives que impliquin suspensio d'obres o execucio subsidiaria poden esser anotades en el Registre de la Propietat al marge de la inscripcio de la finca, amb efectes de publicitat i per un termini maxim de quatre anys.

Article 70
Multes coercitives
-1 L'Administracio competent pot imposar multes coercitives, amb independencia de les sancions que
s'imposin als infractors, de conformitat amb el que disposa la legislacio de procediment administratiu, en el suposit d'incompliment del requeriment d'execucio dels actes i les resolucions administratius destinats al compliment del que disposa aquesta Llei.
-2 La quantia de cada una de les multes coercitives pot arribar fins al 20% de la sancio imposada o, si s'imposa als infractors l'obligacio de realitzar obres, fins al 20% de l'import estimat d'aquestes.

Article 71
Organs competents per a la imposicio de sancions
-1 Els organs competents per a la imposicio de sancions son:
a) El Govern de la Generalitat, si la multa proposada supera els 50.000.000 de pessetes.
b) El Conseller competent en la materia, si la multa es compresa entre 25.000.001 i 50.000.000 de pessetes, i per a acordar l'expropiacio, el desnonament o la perdua del dret d'us.
c) El Director General competent, en el cas de multes compreses entre 2.500.001 i 25.000.000 de pessetes.
d) El Cap del Servei competent, si es tracta de multes d'un import no superior a 2.500.000 pessetes.
-2 La competencia dels ajuntaments per a imposar sancions, d'acord amb llurs atribucions, correspon als alcaldes, en les quanties seguents: en els municipis que no tinguin mes de deu mil habitants, 100.000 pessetes; en els que no tinguin mes de cinquanta mil habitants, 500.000 pessetes; en els que no tinguin mes de cent mil habitants, 1.000.000 de pessetes; en els que no tinguin mes de cinc-cents mil habitants, 5.000.000 de pessetes, i en els que tinguin mes de cinc-cents mil habitants, 10.000.000 de pessetes.
-3 Si l'Administracio actuant es una comarca, la competencia correspon al seu President i la quantitat
maxima de la multa a imposar es determina segons el que estableix l'apartat 2 per als alcaldes, pero considerant com a nombre d'habitants els de la comarca corresponent.
-4 Si el tipus de sancio o l'import de la multa a imposar es superior a les que pot imposar l'ens local, aquest ha de traslladar les actuacions a l'organ o l'autoritat competents de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici que l'import de la multa sigui assignat a l'ens local.

Capitol 3
Dels responsables i de la prescripcio

Article 72
Responsables
-1 Son responsables de les infraccions els qui per accio o per omissio hi han participat, d'acord amb el que segueix:
a) En materia de l'emplacament i de l'entorn dels habitatges, els qui resultin esser autors de les
tipificades per aquesta Llei.
b) En materia de construccio i de rehabilitacio d'habitatges, els promotors, els propietaris, els
constructors, els fabricants de materials, els comercialitzadors, els instal·ladors, els industrials, els
facultatius i els tecnics que intervinguin en el proces d'edificacio i de rehabilitacio, cadascun en l'ambit de la seva intervencio.
c) En materia de garanties i de publicitat per a la venda o el lloguer d'habitatges i de contractacio, els promotors i llurs agents.
d) En materia d'habitabilitat i d'us d'habitatges, els propietaris, els llogaters o els usuaris que promoguin o autoritzin la comissio de la infraccio i les companyies subministradores de serveis que prestin el subministrament sense la cedula d'habitabilitat preceptiva.
e) En materia de foment public de l'habitatge, els adjudicataris i ocupants i els beneficiaris dels ajuts
economics i de les altres mesures de foment.
f) En materia de conservacio dels habitatges de promocio publica, els organismes gestors.
-2 Si la infraccio es imputada a una persona juridica, poden esser considerades tambe com a responsables les persones que integren els seus organismes rectors o de direccio, en el cas que aixi s'estableixi en les disposicions reguladores del regim juridic de cada forma de personificacio.
-3 Quan el compliment de les obligacions legalment previstes correspongui a diverses persones conjuntament, aquestes respondran de forma solidaria de les infraccions que, si s'escau, cometin i de les sancions que s'imposin.

Article 73
Prescripcio
-1 Les infraccions administratives prescriuen pel transcurs de dos anys, excepte la cessio d'habitatges de promocio publica no autoritzada, que prescriu al cap de cinc anys.
-2 El termini de prescripcio comenca a comptar des de la data en que s'ha comes la infraccio.
-3 La incoacio de l'expedient interromp el termini de prescripcio.

Disposicions addicionals
Primera
Els habitatges de proteccio oficial es regeixen per llur legislacio especifica i, en tot allo que aquesta no
reguli, per aquesta Llei.

Segona
El Govern de la Generalitat pot atribuir o delegar a les comarques competencies que corresponen a la Generalitat en virtut d'aquesta Llei.

Disposicio transitoria
-1 El que disposa aquesta Llei s'ha d'aplicar a tots els edificis que obtinguin el certificat de final d'obra i
habitabilitat o la cedula definitiva d'habitatge de proteccio oficial despres d'haver entrat la Llei en vigor,
baldament s'hagin iniciat abans.
-2 El que disposa l'article 14 s'ha d'aplicar a totes les escriptures de declaracio d'obra nova autoritzades despres d'haver entrat la Llei en vigor, llevat de les que facin referencia a edificis que es pugui acreditar que han estat acabats quatre anys abans.

Disposicions finals
Primera
Resten derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin a les determinacions d'aquesta Llei.

Segona
El que disposa el Titol Segon d'aquesta Llei entrara en vigor quatre mesos despres d'haver estat publicada.

Tercera
Els tipus de garanties, els terminis i les quanties a que fa referencia l'article 15, han d'esser fixats d'acord amb el que disposi la normativa comunitaria sobre aquesta materia.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicacio aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 29 de novembre de 1991

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Joaquim Molins i Amat
Conseller de Politica Territorial i Obres Publiques